Por una masiva movilización
democrática el domingo 27de
septiembre
1. Nosotros, carlistas catalanes y de todas las Españas afirmamos
que toda elección al Parlament es la expresión de la Soberanía Nacional
Catalana.
Catalunya es una de las más
antiguas democracias de Europa, dotada de Parlamento en todos los periodos
democráticos, el primero constituido en el S.XII.
Desde nuestros orígenes,
principios del S XIX, representamos la alternativa al Estado, centralista y unitario
que, en exclusivo beneficio de las clases dominantes, ha impedido
tenazmente cualquier posibilidad de autodeterminación a las comunidades, no
sólo las a las Naciones.
Nuestro proyecto es el
Federalismo, concebido y a construir desde el pacto entre iguales, elaborado
federativamente desde abajo hacia arriba. Libertad
e Igualdad que son los requisitos del Pacto, pilar fundamental y también piedra
angular de cualquier Sistema Democrático.
Pacto que el Carlismo
propone como método político y lo ofrece como experiencia propia que ha
acumulado durante dos siglos de vigencia del que
en todo momento han impulsado y respetado nuestros reyes, concretamente durante
los Siglos XX i XXI: Don Xavier, don Carlos Hugo y don Carlos Javier de Borbón
Parma.
2. Ante la presente convocatoria electoral, tras cinco años de
ausencia de acción de gobierno y también de acción parlamentaria, no se vislumbra
ni un ápice de autocrítica.
Tampoco se ofrece, ni por
los que salen del gobierno ni por los que pretenden alcanzarlo, vía alguna para
la mejora de la crítica situación de los desfavorecidos, que han perdido la
esperanza de trabajo, han sido desposeídos de sus ahorros y privados del derecho
a la vivienda.
En perjuicio exclusivo de
las clases trabajadoras, primera comunidad en cualquier estado moderno, se
desballesta el Estado del Bienestar; el gobierno central les usurpa del ahorro colectivo –los fondos de la
seguridad social.
Nos hallamos en la IV
Desamortización, la más grave y severa. En las
tres primeras se expropiaron los derechos patrimoniales individuales y
comunales. Hoy se expropian los derechos personales y los derechos de nuestra
condición de especie humana; entre los primeros el derecho al trabajo, a la educación, vivienda, a
la salud, al ahorro colectivo, respecto de los segundos la absurda explotación
monopolista de los recursos naturales sitúa en riesgo cierto la pervivencia del
ecosistema que nos permite desarrollar y continuar nuestra condición de
criaturas en la casa común Tierra.
Y todo en beneficio de
los de siempre, quienes detentan enormes intereses económicos, y atentan
impunemente contra las soberanías nacionales.
El objetivo
estratégico en el que hoy podemos
coincidir todos los ciudadanos, sean cuales sean nuestras opciones, es rescatar
el poder, y para ello romper el monopolio de las grandes corporaciones
empresariales y de los aparatos de los partidos políticos.
3. El 27 de septiembre se nos convoca para la
elección a diputados del Parlament y la posterior formación del Govern de la
Generalitat.
En
el actual estado de cosas resulta vana cualquier discusión acerca del carácter
plebiscitario, la confrontación se ha llevado exclusivamente a: Independencia
SI o NO. Cualquier otra cuestión se ha ubicado en el limbo, aletargada.
Los
práctica totalidad de los partidos políticos se han dispuesto en dos bloques:
el del Si o el del No a la Independencia. Nacionalismo Español contra Nacionalismo
Catalán. O independentistas contra Unionistas. Se pretende presentar tan
reduccionista apariencia porque ambos
nacionalismos se retroalimentan, se necesitan el uno al otro, de tal simplismo
abastecen sus respectivos graneros de votos.
La
sociedad catalana jamás se ha configurado
a partir de dos bloques monolíticos. Pensamos que el error fundamental de los
nacionalismos es la negación de que el hombre pertenece simultáneamente a
varias comunidades, a varias colectividades.
En
nuestro criterio, la sociedad catalana quiere reformar el encaje, desea unas
relaciones bilaterales Catalunya – España más justas, más igualitarias, basadas
en el mutuo reconocimiento. El pacto entre iguales.
Solventes
encuestas, publicadas recientemente, expresan que la opinión pública catalana se
configura en tres bloques: Los dos más mayores y con relevancia estadística
similar –decimales del 38%– serían el de las posiciones federalizantes y las
independentistas, el tercero sería el del inmovilismo uniformista que representaría
alrededor del18%.
El
diálogo es posible y necesario, primero entre los dos bloques catalanes
mayoritarios para una futura negociación con las instituciones estatales, del
que de momento sólo se autoexcluye el tercero.
Es
necesaria la participación masiva del electorado el 27 de septiembre, cómo
única vía para que su resultado sea reflejo de la opinión pública frente a la
bipolarización entre el reduccionista SI
y el inmovilista NO.
Comisión gestora del Partit Carlí de
Catalunya
A tots els Catalans
Per una mobilització massiva i democràtica el diumenge 27 de
setembre
1. Nosaltres, carlistes catalans i de totes les Espanyes afirmem
que cada elecció al Parlament és l'expressió de la sobirania nacional catalana.
Catalunya és una de les democràcies més antigues
d'Europa, amb un Parlament en tots els
períodes democràtics, el primer constituït en el S. XII
Des dels nostres orígens, principis del segle XIX ,
representem l'alternativa a l'Estat centralista i unitari que, per a benefici
exclusiu de les classes dominants, ha impedit qualsevol possibilitat
d'autodeterminació a les comunitats, no només a les nacions .
El nostre projecte és desenvolupat de federalisme, dissenyat
i construït des del pacte entre iguals, elaborat federativament de baix cap a dalt. Llibertat i
igualtat que són els requisits del Pacte, pilar fonamental i pedra angular de
qualsevol sistema democràtic.
Pacte que el carlisme proposa com a mètode polític i l'ofereix
com una experiència pròpia que ha acumulat durant dos segles de validesa del
que en tot moment han impulsat i respectat els nostres reis, especialment
durant els segles XX i XXI: don Xavier, don Carlos Hug i don Carles Xavier de
Borbón Parma.
2. Davant d'aquesta
convocatòria electoral, després de cinc anys d'absència d'acció de govern i
d’acció parlamentària no és veu cap gest d’autocrítica.
Tampoc s’ofereix ,
ni per aquells que deixen el govern ni per aquells que pretenen aconseguir-ho, cap
altre camí per la millora de la situació crítica de
desfavorits, que han perdut l'esperança de treball, han estat desposseïts dels
seus estalvis i privat del dret a l'habitatge.
En perjudici de les classes treballadores, primera
comunitat en qualsevol estat modern, és desballesta l'estat del benestar, al mateix temps que el
govern central els usurpa, de l’ estalvi
col·lectiu, els fons de la seguretat
social.
Estem davant de la IV Desamortització, la més greu i severa.
Durant les tres primeres s’expropiaren els drets de la propietat individual i
comunitària. Avui s’expropien els drets
personals i els drets de la nostra condició
d’espècie humana; entre els primers, el dret al treball, a la educació, al habitatge, a la salut i a l’estalvi col·lectiu; respecte
als segons, la absurda explotació
monopolista dels recursos naturals que posa en risc la pròpia supervivència de l'ecosistema que ens
permet desenvolupar i continuar la nostra condició de criatures a la casa comuna que és la Terra.
I tot en benefici dels de sempre, que representen els grans interessos
econòmics i soscaven, amb impunitat totes
les sobiranies nacionals.
L'objectiu estratègic en el
que, avui, tots podem coincidir, siguin quines siguin les nostres
opcions, és rescat el poder, i per això trencar el monopoli de les grans
corporacions empresarial i dels aparells
dels partits polítics.
3. El 27 de setembre
se’ns convoca a triar els membres del
Parlament de Catalunya , per a la posterior formació del govern de la
Generalitat.
En l'actual estat de coses és inútil qualsevol debat sobre la naturalesa plebiscitària
o no d’aquestes eleccions, l'enfrontament ha estat exclusivament: independència
SÍ o NO. Qualsevol altra qüestió s’ha quedat en el cel..
Pràcticament tots els partits polítics s'han organitzat en
dos blocs: en el Sí o en el No a la independència. Nacionalisme espanyol contra
el nacionalisme català. O separatisme contra uniformisme. És pretén presentar com
a cosa normal aquest enfrontament dual, quan el que
realment passa és que els dos grups sé autoalimenten, és necessiten un al altre
per continuar vivint. D’aquesta manera simplista és com mantenen els seus
respectius graners de vots.
La societat catalana no ha estat mai configurada amb dos blocs monolítics. Creiem que l'error
fonamental del nacionalisme és la negació que l'home pertany simultàniament a
diverses comunitats.
Al nostre parer, la societat catalana vol reformar l'encaix,
vol unes relacions bilaterals Catalunya - Espanya més justes, més
igualitàries, basades en el reconeixement mutu. El pacte entre iguals.
Enquestes solvents, publicades recentment, expressen que
l'opinió pública catalana es configura en tres blocs: els dos més grans i amb
significació estadística similar (un 38%) serien el de les posicions federals i
les separatistes, la tercera seria la del
immobilisme uniformista que representa
un 18%.
El diàleg és possible i necessari, primer entre els dos
principals blocs catalans per a una futura negociació amb les institucions de
l'Estat, del que de moment només s’ha auto exclòs el tercer grup.
És necessària la massiva participació electoral el 27 de
setembre, com únic camí per tal que el seu resultat sigui el reflex de l'opinió pública contra la bipolarització
entre el reduccionista SI i el No immobilista.
Comisió Gestora
del Partit Carlí de Catalunya
No hay comentarios:
Publicar un comentario